Solitud

SOLITUD

El dia és gris

Els núvols foscors

Els carrers tristors

La meva ànima sola

La Il·lusió ha marxat

El que podia ser

Ha resultar un fracàs

Passen els dies, els anys,

Miro les persones del carrer

Soles com jo

Jo les veig

I no vull veure-les

Sabia que passaria

Sabia que quan en fes gran

I no tingués un motiu per aixecar-me

Em sentiria com en sento ara

I no hi puc fer res

Hi ha dies que tots els recursos s'he esgoten

Tot el que he après

En aquests anys

Creixement personal

Viure en positiu

La mirada interior

Tot desapareix com el fum

I la realitat torna a ser la que ja sabia

La que esperava

Caminar pel carrer

Sense un projecte

Sense una il·lusió

Sense companys de feina

Sense ningú a casa

Sense ningú en lloc

Visc rodejada de persones

Fantasmes que no en diuen res

I això continuarà

 per molt que m'he escarrassi

Serà així

La solitud m'ha acompanyarà sempre

Val més plantar-li cara

I dir-li que la conec

Que estic aprenent a viure amb ella

Malt en pesi

Així és i serà

Rosa Pomareda

5-4-2016